Sant Magí de la Brufaganya

print pdf

Sant Magí de la Brufaganya

Sant Magí de la Brufaganya es troba situat en un vessant del puig de Creus, en una vall formada per la serra del Pany, de la Brufaganya i de la Savinosa.

El santuari existia ja l'any 1234 i fou molt popular a partir del segle XIII. Segons explica la tradició, hi féu penitència Sant Magí, màrtir de la ciutat de Tarragona.

L'any 1063, fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals s'encarregaven de fomentar-hi la devoció i el culte.

A ells es deu la construcció de la capella de les Fonts, situada al centre de la vall que, segons la tradició, féu brollar Sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors. També construïren les capelles de Sant Domènech i de la Salut, que, juntament amb les coves del Penitent, donaren un nou atractiu al santuari.

L'any 1073, Tomàs Ripoll, mestre general de l'orde, va fer construir l'actual església del santuari, construcció d'estil barroc neoclàssic, amb tres capelles per banda i un petit campanar a cada costat de la façana.

Els dominicans foren exclaustrats l'any 1835, però el santuari continuà com a parròquia de la rodalia, en especial de Poblet de Rocamora. Per aquest motiu se l'anomena sovint Sant Magí de Rocamora.

Actualment, és encara un lloc de trobada i de devoció popular. Cada any hi té lloc un aplec per la festivitat de San Magí, el dia 19 d'agost.

A la dreta del torrent de Sant Magí, afluent del riu Gaià, hi trobem les restes d’un antic molí fariner.


Fotografia: Santuari de Sant Magí de la Brufaganya (CCCB)

Sant Magí de la Brufaganya

Les fonts de Sant Magí


A la banda esquerra del barranc de Sant Magí, i a poca distància del santuari, hi ha les Fonts que segons la tradició va fer brollar el sant. Són quatre grans dolls d’aigua fluixa que “no cou ni mol”. Com que l’aigua es considerava miraculosa, hom bastí al seu costat un petit hospital per atendre els malalts; aquest hospital, documentat ja el 1556, fou traslladat al santuari el 1629. Damunt les fonts es construí un petit oratori el 1562, ampliat al començament del segle XVII, reedificat al segle XVIII i restaurat a principis dels anys vuitanta del segle XX. 


La baixada de l’aigua de Sant Magí a Tarragona


Diu la tradició que Sant Magí va fer brollar miraculosament l'aigua donant tres cops a terra amb el seu bastó. També es diu que el dia del Sant, el 19 d'agost, cal banyar-se els peus a les fonts set vegades, i que cal endur-se una mica d'aigua a casa. Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a buscar aigua de les fonts de Sant Magí de Brufaganya, per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns.

 

Roures centenaris i el Pi de la Fou


A Sant Magí de la Brufaganya també hi trobem roures centenaris que es troben als costats dels camins per on arribaven els pelegrins, però avui dia la majoria d’aquests exemplars són morts. 

El Pi de la Fou es troba al barranc de la Fou, un curs d'aigua de poc de més de 2 quilòmetres que neix als plans de Rocamora. Es tracta d’un exemplar de pinassa que deu tenir uns centenars d’anys.


La cova de Sant Magí


A la banda nord-oriental del santuari, vers el cingle, un rengle d’esglaons condueix a una cavitat natural oberta en el mateix espadat i coneguda per la cova de Sant Magí, on segons la tradició el sant va viure trenta anys, alimentat pels àngels.
 

Menu

Formulari de cerca